LES OBRES EXPOSADES

LA MIRADA INNUMERABLE DE NARCÍS

Un rostre masculí encara quasi adolescent ocupa, de manera estilitzada i per duplicat, els dos fragments que constitueixen aquesta obra. La mirada innumerable de Narcís (2003) és un quadre resolt a partir de la multiplicació d’un element —el rostre—, en un evident joc d’espills que ve solament insinuat per la diferència d’intensitat en el traç del carbonet en les diverses parts en què s’estructura —i es deconstrueix alhora— la tela. La fragmentació per zones d’aquest quadre, encara, contribueix a remarcar l’efecte dels espills com a espais closos on es pot representar un món o un fragment real i a la vegada intangible.

El personatge —Narcís— ja és un conegut de Boix i el podem trobar, en diverses realitzacions i sota diverses espècies, ça i lla al llarg de la seua obra. Representa, per damunt de la tradició de l’enamorament d’un mateix o l’autocomplaença, la mirada sobre un mateix i, en definitiva, la introspecció continuada que exerceix l’artista a cada obra que posa en marxa, cada dia, en cada moment que es val d’un traç, d’una pinzellada o d’una lletra, per portar endavant el seu projecte.

Boix, en aquest cas, i tot i que sols ens pinta el personatge doble, ens suggereix la seua infinitud, gràcies a la fragmentació de l’espai pictòric que, entre altres coses, ens remet a la infinita multiplicació que podem aconseguir, si situem dos espills, acarats l’un davant l’altre, reproduint sens fi la imatge de l’un en l’altre i de l’altre en l’un. Per això, més que un joc de calidoscopi, la visió d’aquesta pintura de Boix guia la mirada cap a dins, en un exercici complicadíssim per tal de trobar el jo. Tanmateix, l’autor, en aquesta ocasió, ha volgut aportar una incògnita més des del moment que si un mira bé els dos personatges en joc s’adona que, malgrat les semblances evidents, tots dos són ben diferents.