LES OBRES EXPOSADES

LA LÍNIA OBSCURA

La línia obscura (1997) ve conformada per dues parts on Boix, malgrat que proposa un trencament, una divisió entre la part dreta i l’esquerra de la composició, pretén, al mateix temps, establir un vincle claríssim, un nexe important entre els tres personatges de la tela. Per això, una gran T en verds oxidats, alhora que separa, que talla el quadre, serveix per enllaçar i es configura com una mena de representació esquemàtica de la línia obscura —per imperceptible— que uneix cada ésser humà amb els seus progenitors. És com si el temps —la T que impacta sobre qui mira i que marca el quadre amb la seua presència contundent— no solament tingués aquesta presència conceptual i al·legòrica, sinó que el pas del temps també es va deixant sentir en les qualitats, en les textures de l’obra. De fet, el dibuix, realitzat en òxids de ferro —els personatges— i en òxids de bronze —la T— no presenta una complicació excessiva, però les qualitats, les matisacions provenen d’aquest ús de productes evolucionats, desgastats, envellits, segons els pigments.

Llar encesa.1962.
Tinta xinesa sobre paper. 30 x 24 cm.

Les tres figures, per altra part, apareixen situades com en una espècie de retrat fotogràfic antic; però, si la disposició que s’esperava seria la del personatge central —el fill— en primer terme, en aquest cas ens trobem la solució contrària. El retrat familiar, de solució relativament clàssica, doncs, es complica encara més en veure l’actitud dels tres personatges que hi apareixen: mentre que el pare mira l’horitzó amb serenitat i transmet una força evident, tot i l’edat avançada, la mare expressa una humilitat i una bondat que vénen reafirmades pel fet que presenta els ulls tancats. El fill, element central i artífex de l’obra, sembla que s’oculta darrere del temps i, mig a l’ombra, és l’únic que, des del fons del quadre, mira directament l’espectador.