LES OBRES EXPOSADES

icent J. Escartí

LA TRETA

Aquest quadre pertany a la sèrie El punt dins el moviment, dedicada al joc de pilota, que s’exposà per primera vegada a Sevilla, en les sales de l’Arenal. En La treta (1991) Boix divideix l’espai en dos parts claríssimament diferenciades. Per un costat, la part inferior es troba pràcticament ocupada per una taca verdosa informe, que recorda els verds de la molsa i de les oxidacions del bronze, i que suggereix, potser, el fum d’una explosió. La part restant del quadre, que esdevé un espai immens, Boix la resol en una coloració de roig ataronjat, vellutada i càlida, i, en la part superior, centrat, un motiu que es repetia al llarg d’aquella exposició: la mà que subjecta una pilota de vaqueta. Ara bé: aquesta mà i aquesta pilota no són la representació fidel i exacta d’una mà i d’una pilota; són —en una d’aquelles tècniques d’espill o de record a què tan afeccionat és Boix—, la interpretació, la reelaboració que fa el mateix artista d’un fragment d’una obra seua anterior. De fet, la mà i la pilota representades són la versió pictòrica d’un fragment d’Escorç, una escultura en pedra del país que va ser l’origen, en part, de Narcís i d’altres elements escultòrics d’aquella exposició.

La composició d’aquest quadre resulta molt equilibrada pel que fa a la distribució dels dos elements en joc —mà i pilota, per una banda, i taca de pols, per l’altra—; i encara, cal assenyalar que no es troba exempta d’un moviment remarcable. Així, els ulls de l’espectador no poden evitar fer el trajecte que el bot de la pilota —que s’endevina pròxim— farà o ha fet, en qualsevol moment, en un interval rapidíssim, o un segon abans del fragment temporal congelat en la pintura.

Escorç (detall). 1991.
Ferro i pedra calcària. 203 x 200 x 80 cm.