LES OBRES EXPOSADES

icent J. Escartí

LA SERP, EL RIU

Un altre conjunt d’escultures en El punt dins el moviment va ser el configurat per obres en què Manuel Boix, lluny dels preciosismes formalistes, pretenia la supressió d’embelliments innecessaris i la reducció absoluta del dibuix, convertit en traç simple, en reflex del moviment en estat pur. Aquestes peces, a més, es presentaven com la realització última d’una sèrie de dibuixos preparatoris en què s’estudiava el moviment. En aquest sentit, una extensa gamma del que podríem anomenar ritmes (I-X) i altres peces d’aquest estil, representaven la plasmació escultòrica dels camins produïts per una pilota en seguir diferents trajectòries. A partir d’aquelles formes en ferro d’acabats courejats, oxidats o metal·litzats, nus i elegants, Boix es permetia anar més enllà, amb algunes peces com La serp, el riu (1992), en la qual superava la simple plasmació d’un camí traçat per un cos esfèric en el seu desplaçament i on provava de jugar amb la mateixa línia dibuixada pel moviment.

En aquesta peça en ferro forjat i pedra calcària, l’artista reelabora el traç del moviment natural que podria haver seguit una pilota i, fent ús d’un fragment de pedra, que esdevé novament metàfora de la terra, ens reenvia a un treball seu anterior, de nom idèntic, i en el qual va col·laborar Josep Palàcios. El llibre resultant (La serp i el riu, València, 1985) era un producte de difícil ubicació en els gèneres literaris a l’ús. Si per un costat conté elements del llibre il·lustrat infantil, és ben cert que el text, ni en la forma, ni en el contingut, no s’adequa a la literatura d’aquell gènere. Ans al contrari. La serp i el riu d’ara, freda i estilitzada, corpòria i amb volum, per oposició a l’anterior, més pròxima a l’emblemàtica barroca quant al concepte, no deixa de ser, amb tot, i en certa manera, un nou símbol.