| MANUEL BOIX |
[tornar a la portada de El Gest, la Mirada]
LES OBRES EXPOSADES |
||||||||||||||||||||||
|
En La maleta del pintor (1987) Boix realitza una de les poques peces que podríem considerar instal·lació, si fem servir una terminologia a l’ús. En aquest sentit, el pintor, a partir d’una referència personal —l’anada a Nova York en beca d’estudis i creació— prenia el motiu de la maleta com a símbol de la seua pròpia trajectòria. A la maleta, al bagatge de l’autor, Boix portava —s’emportava — una sèrie d’experiències que el situaven en el context de l’art europeu, de València estant. El salt de l’Atlàntic el faria trobar-se no solament amb uns corrents nous —en la mesura que no els havia viscuts ací—, sinó que el conduïa a tractar d’incorporar uns ensenyaments que, derivats de l’ambient novaiorquès i dels museus dels Estats Units acabarien també formant part de la seua personalitat com a creador.
La instal·lació resultant d’aquella maleta és un conjunt d’obres que a vegades no resulta fàcil de catalogar. Al costat dels quadres tradicionals —pintures—, es poden trobar dibuixos i materials que, provinents d’un reciclatge selectiu, volen que l’espectador s’aproxime, sense reserves, a l’obra de l’autor. Boix, en suggerir i incitar a tocar els materials aplegats dins i a l’entorn de la maleta, no deixa de seguir en la seua línia de provocació, que en resum, pretén fer pensar a qui contempla les seues obres. Per altra banda, el fet que Boix passe de la bidimensionalitat de la pintura a la materialització de l’objecte per ell mateix, no deixa de ser un símptoma que preludia —i en part recupera— els interessos de Boix per l’escultura. Ho evidencia clarament el fet que la capseta de pintures que conté es transforme, alhora, en pintura objectual: dins la capseta hi ha la representació de la ciutat, com si volgués indicar que, al pintor, no se li escapa res. I s’acompanya dels materials que li són imprescindibles: pinzells, pigments, papers... |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
icent J. Escartí
