LES OBRES EXPOSADES

VULCÀ

Si en altres casos Boix ha incorporat materials més adients a l'escultura a suports que podríem qualificar de pictòrics, en aquest cas ens trobem davant una escultura a la qual els tractaments diversos aplicats a un mateix material han fet adquirir certes concomitàncies amb la pintura. En efecte, el bronze d'aquest prisma ha estat polit en la seua part inferior, mentre que aproximadament la cinquena part, a l'extrem superior, ha estat envellit aplicant- li processos d'oxidació. El resultat d'aquelles pàtines és que aquell prisma -que en teoria faria la funció de base, per als objectes que s'han dipositat damunt, també realitzats en bronze- esdevé plenament integrant de l'escultura. La base, que pot semblar, d'entrada, excessiva a la dimensió dels objectes -pilotes i al·legories de les pilotes-, es transforma així en peça , alhora que el canvi significatiu de coloració ja esmentat l'aproxima de manera notòria al tractament que podria haver rebut una tela. Vulcà (1992) fa una referència clara, en el seu títol, al món de les fargues, i si no hi hagués prou amb el bronze amb què està fet, Boix, intencionadament, fa constar la presència del foc, amb la seua marca, corrosiva, en un angle de l'escultura.

Per altra banda, aquesta peça cal posar-la en contacte amb altres escultures de la sèrie realitzada per a l'exposició El punt dins el moviment , en les quals es juga amb els mateixos elements per accentuar la monumentalitat d'unes peces minúscules que, com ja hem dit, representen la pilota. Amb aquella sobredimensió del basament, Boix ressalta la importància del tema tractat i, al mateix temps, fa que l'espectador haja de formular- se algunes qüestions en relació amb les proporcions de la base i de l'objecte o objectes que s'hi han dipositat i que sosté.