LES OBRES EXPOSADES

ROSTRE RECORDAT

L’any 1964 Boix pintava Lina, un oli menut en què, fent servir un llenguatge en el qual domina el clarobscur, una xiqueta mirava uns objectes sobre una taula: un quinqué apagat i desmuntat i una branca d’ametler de la qual encara ixen algunes branquetes florides. Amb Rostre recordat (2002), Boix revisita aquella pintura inicial i, a més de sobredimensionar-la, per tal que guanye en espectacularitat, la gira per complet, almenys pel que fa a la disposició del personatge. De fet, la xiqueta, que estava situada a l’esquerra en el quadre primigeni, passa ara al costat dret. Però la resta de la composició pràcticament desapareix. Així, la sensació truculenta que tenia el primer oli quasi es perd, atès que una gran taca de pintura blanca —del dibuix de la pintura blanca— ocupa un primer pla que omple la meitat del quadre. El seu moviment rotatori contribuirà a remarcar que la disposició dels elements figuratius de la composició han variat la seua posició, respecte de la versió anterior.

Per altra banda, mentre que l’oli del 1964 presentava un fons clar en què es retallaven els objectes i la figura de la xiqueta, en Rostre recordat només manté aquella coloració l’espai que envolta la figura infantil. La resta del fons s’ha obscurit, fins arribar a fondre’s quasi per complet amb part dels objectes que hi ha sobre una taula només insinuada. Segurament, Boix, en aquesta revisió d’un tema propi, vol accentuar el seu record del rostre humà concret, i no de les metàfores que es presentaven damunt la taula primera —circumstancials—, i és per això que les elimina. Aquestes dues pintures les hem de connectar amb Lina (1962), un altre oli on, tot i no aparèixer el personatge retratat —al quadre només s’hi veu un paisatge arquitectònic nocturn—, hi ha una referència implícita a través d’un grafitti en què llegim Lina 1862 i que afegeix, a la sèrie, una incògnita més.