PERFIL TALLAT
Poques peces de Boix fan exhibició d’una manera tan virtuosista del seu domini del dibuix, com aquesta que ens ocupa. Perfil tallat (1991) forma part de la sèrie dedicada al joc de pilota i conté un dels rostres que podem trobar, també, en altres obres anteriors de l’artista. Tanmateix, en aquest cas, el perfil d’aquella cara serena i idealitzada, que ja ens resulta coneguda i que sembla haver perdut la seua humanitat per la estilització de les formes, no es troba dissenyada mitjançant el carbonet, l’oli o els acrílics, no es troba pintada. De fet, la il·lusió del color —terra sobre blanc— que conforma aquest rostre, ve produïda pels diferents graus de desgast, d’erosió de les diverses capes de tela preparada amb pols de marbre. Les teles, en funció de pells successives, han patit incisions mecàniques més o menys profundes que van deixant al descobert l’ordit i la trama. En aquest cas, Boix usa els elements per ells mateixos: no dibuixa l’esquinçament d’un llenç, no pinta la trama i l’ordit; són els mateixos elements els que prenen part en el dibuix i els que, en un recurs informalista, el delimiten al capdavall.
A l’altura de l’ull del rostre de perfil, i al bell mig del quadre, un espai quadrat ens descobreix el cercle d’una pilota delineada sobre ferro i desgastada també, des de la qual es despenja una oxidació que suggereix el pas del temps i que té com a contrapès unes altres incisions.
La integració del marbre en pols i del metall —més adients al llenguatge escultòric— a una pintura, no fa més que reafirmar la voluntat transgressora de Boix, que sense apartar-se de la figuració, consensuarà tècniques de diferents procedències per a seguir bastint el seu llenguatge particular.