LES OBRES EXPOSADES

icent J. Escartí

LLOTGETA DE DALT I LLOTGETA DE BAIX

De tota l’exposició sobre el joc de pilota (El punt dins el moviment, 1992), aquesta obra del 1991 és, segurament, una de les més enigmàtiques. No tant pel tema, sinó per la tècnica emprada, que confereix a la composició una mena de veladura irreal que fa l’escena llunyana a l’espectador. Així, al quadre es mostra un moment de la partida de pilota, que solament s’insinua, sobre un fons que ve configurat per la llotgeta de dalt i la de baix del trinquet, dos espais que, retallats perfectament per línies netes —les parets—, es fan més visibles en la mesura que són plenament delimitats per la presència d’uns personatges que, resolts amb pinzellades soltes en blau violaci —tret d’algun punt de llum, en taronja, i d’alguna taca verdosa—, i allunyats del realisme, pareixen trobar-se immersos en un món particular. El jugador de pilota, tot i ser el centre d’atenció dels que habiten el quadre, no passa de ser un dibuix de línies imprecises i es troba intencionadament desplaçat a l’angle inferior esquerre. L’espai central l’ocupa el públic, com també la part superior, que acaba suggerint una mena de núvol de difícil descripció: el públic que s’agita, en tots dos espais, atent a la partida, sembla estar en ebullició. I els personatges, envoltats de l’atmosfera creada, ens fan sentir dins aquell mateix espai tridimensional real que els artistes han de simular utilitzant el recurs de la perspectiva. Boix, encara per fer més il·lusòria la visió d’aquella escena narrada de manera tan àgil, recorre a un artifici més i afixa al quadre, com si fos una espècie de filtre, una tela que, per la separació entre els fils d’ordit i els de trama, deixa veure el relat però aportant una evident qualitat a la llum, que accentua la sensació fantasmagòrica, a la qual s’incorporen les textures que es poden descobrir entre les dues teles sobreposades.