LES OBRES EXPOSADES

En un allargassat format i en tríptic, Boix ens ofereix la visió d’un cap femení, pràcticament de perfil, que deixa anar la seua mirada sobre una mena de paisatge només insinuat i, alhora, impossible, de formes i de coloracions que, de tant en tant, esdevenen sulfúriques, volcàniques, misterioses. En Traç sobre el foc (2003), Boix s’allunya en part de la que ha estat la seua tònica general a l’hora d’acostar-se als rostres d’aquesta sèrie. Per un costat, ha eludit el primer pla i la frontalitat, o la mirada del personatge sobre l’espectador, sempre directa i incisiva, sempre captivadora, i, per contra, ens reporta una figura fins a cert punt dolça, amable, com abstreta en el seu propi món, on la podem trobar. Un món solament de manera remota insinuat, a través de l’ús d’uns fons lleument paisatgístics que no arriben, de cap manera, a ser una concessió decorativa, atesa la duresa dels elements que s’hi empren.

De nou, la pintura clarament figurativa de Boix aporta, en contrapunt, la presència de fragments diversos que esdevenen absència de figura, tot i que, per ells mateixos, són figuració, en tant que solament són matèries pintades, dibuixades. Així, el traç de la pintura que quasi esborra el cap de la dona i que s’allarga per bona part de l’obra representa una mena de llacuna dins el mateix quadre, sent com és, però, una part més d’aquella acurada composició que el mateix artista, en una espècie de joc creatiu i destructiu, pretén esborrar. Aquesta pintura pintada, que simula l’ús de la mà com a pinzell, encara, forçarà un diàleg amb el mateix dibuix per ell mateix, el qual necessita d’altres estris —llapis, tintes, pinzells... —. En aquest cas, Boix substitueix aquelles ferramentes per l’empremta d’una mà —la del pintor— aplicada directament.