LES OBRES EXPOSADES

ESBÓS PER A UN RETRAT EN UN REVOLT

En aquesta ocasió Boix s'acosta a un rostre que trobem envoltat de nombroses raspadures, taques i altres elements intencionadament negadors de la pròpia representació del rostre que ajuden, alhora, a singularitzar-lo. Així, la faç d'un personatge que sembla destacar per la seua expressió escèptica, ens mira des del fons d'un espai convuls, en tensió, envoltat per un remolí indefinit. Més enllà d'un simple rostre retratat, Esbós per a un retrat en un revolt (2003) és, potser, una metàfora de la mirada de l'artista -de l'intel·lectual- sobre el món que l'envolta, i que se li apareix confús, convuls, agitat. Aquesta percepció del món, tant per al personatge que habita el quadre com per a l'espectador, la representa la profusió d'elements que embolcallen aquell rostre, que el contextualitzen i el descontextualitzen al mateix temps, com ja ha fet el pintor en altres obres seues. L'escepticisme que proposa Boix, davant aquestes agitacions suara esmentades i de complexa resolució, recordaria el bo i millor de la tradició dels pensadors i dels filòsofs que, lluny de dogmatismes, parteixen de la incredulitat i del dubte per a bastir els seus sistemes cognitius.

Pinzellades sobre les Germanies, II. 1987.
Grafit sobre paper. 70 x 50 cm.

Aquest quadre, també en la mateixa tècnica de la resta de la sèrie, presenta, però, lleugeres il·luminacions a l'oli diluït, en tons rosacis i verds, que contribueixen vertaderament a transmetre una certa vitalitat a la composició, una vitalitat que es projecta des de la mirada del personatge retratat i que busca la complicitat de l'espectador; i això, en la mesura que el personatge pretén, tal volta, generar en qui el mira els mateixos dubtes, el mateix escepticisme que ell vol expressar. Com en algun altre quadre d'aquesta sèrie, el missatge de Boix no es fa evident si no fem una relectura del quadre, i sempre, en tot cas, és un missatge un poc críptic.