Monument-font de la Plaça de la Cort, a Albalat de la Ribera (detalls). 1995.
Fang cuit i bronze. 470 x 400 cm.

És per açò que convé ara esmentar, ni que siga de passada, dos dels projectes d'urbanització en els quals intervé Manuel Boix. Tots dos es porten a terme el 1994 i a la ciutat de Gandia, dins una campanya de remodelació urbanística d'una ciutat tan pendent de la imatge -en tant que és una ciutat turística- com és la capital de la Safor. Em referesc a la Plaça del rei en Jaume, el disseny de la qual és de Boix, i al Parc de l'Est. En aquests dos escenaris, la mà de Boix es deixarà sentir tant en la concepció de l'espai com en la utilització d'uns "paisatges" concrets i un determinat "mobiliari", que remet, de vegades, a àmbits que ja havien estat generats per l'artista en obres seues d'il·lustració, per exemple. No obstant això, cal dir que en cap dels dos llocs no hi apareixeran escultures de Boix, mentre que en el primer dels espais dissenyats per Boix hi trobem unes escultures d'Heras, de marcat regust infantil, i d'acord, doncs, amb el concepte de plaça-espai d'esbargiment, amb especial atenció a la presència dels xiquets.

Seqüència. 1992.
Bronze. 115 x 455 x 70 cm. (Actualment a l’Edifici Bancaixa de Pintor Sorolla, a València).

Però on realment Boix intervé de manera destacada, redissenyant un espai, en part, i creant un element nou de dimensions considerables, que va més enllà del concepte clàssic d'escultura, és al Monument, de la plaça de la Cort, en Albalat de la Ribera (1995). En la plaça major d'aquesta localitat de la Ribera, Boix edifica el que podríem qualificar de "font" -en tant que surtidor d'aigua-, encara que l'estructura de la qual recorda més un espai lúdic per a xiquets. Construïda en espiral, una estructura d'obra de maons es veu completada per una sèrie de xiquets de bronze que juguen, situats en diversos llocs de l'edifici de Boix. El conjunt, no cal ni dirho, recorda clarament altres creacions boixianes centrades en els infants, però presenta com a novetat en la seua producció el fet que es tracta d'una combinació de construcció de rajola de fang obrada i bronze. Els xiquets, per altra banda, de dibuix clàssic i en actitud de joc, són unes peces clarament remarcables en la producció de Boix i recorden, en concepte, el món dels equilibristes d'Otó.

Narcís, al carrer de Cavallers de Castelló de la Plana. 1992.
Bronze.

Com a conseqüència en part de la itinerància de la mostra El punt dins el moviment, Boix acaba per situar, entre el 1993 i el 1995, algunes d'aquelles peces en llocs emblemàtics valencians. Així, trobem el tàndem Seqüència ubicat a les llotges de baix de l'edifici Bancaixa de Pintor Sorolla, a la ciutat de València; i Boix situa un Narcís de bronze al carrer dels Cavallers, de Castelló de la Plana, mentre que l'espectacular Arc Daurat el trobem al Bellveret, als peus mateix del castell de Xàtiva, convertint aquella obra, com el mateix castell, en punt de referència emblemàtica d'una de les ciutats més belles de les nostres terres. Encara, cal dir que l'Escorç, de ferro i pedra calcària, ha estat recentment adquirida per la Universitat Politècnica de València (2003).

Escorç. 1992.
Pedra calcària i ferro. 203 x 200 x 80 cm.
(Actualment a la Universitat Politècnica de València).

Fora ja d'aquests àmbits, i més en la línia del que podríem entendre com monuments o escultures de característiques més o menys "normals", podem parlar del Monument a Gonzalez-Byass, de dimensions formidables, naturalista, i en bronze, situat tot just a la vora de l'antiga col·legiata de Xerés de la Frontera -i actual catedral -, a Cadis (1997), i el Sant Jordi, a Banyeres de Mariola (2002), que, també de proporcions colossals i amb un basament que recorda el dels Borja de Gandia, ha estat instal·lat fa poc en un espai que ha estat a cura de l'arquitecte Josep Picó i on Boix l'ha acompanyat en el disseny, tot fent que la figura del sant guerrer matant el drac -amb regust clàssic i ajustat el tema èpic tractat -, es retalle en el cel d'aquest poble. Encara, dins les mateixes coordenades hauríem de situar el conjunt Els Borja a Gandia, ubicats en un espai privilegiat, davant l'antiga Universitat de la capital de la Safor, malgrat que un seguit de característiques concretes ja vistes més amunt els singularitzen de forma especial.

Monument a Sant Jordi, a Banyeres de Mariola. 2002.
Bronze. 700 x 300 cm.

Una experiència a banda ve representada pel Monument als maulets, una escultura de bronze i ferro, de 300 x 370, situada a Vila-real (1998). Si l'he deixada per al final és perquè, al costat de la peça El fet químic, de ferro, amb quasi 12 metres d'alçada, i que s'ubica al campus de Burjassot de la Universitat de València (1995), són dues de les intervencions de Boix en espais urbans que segurament destaquen més per la seua modernitat. En la segona, Boix genera una escultura a partir de la reproducció a gran tamany d'una mol·lècula de l'ADN, i la situa en un espai ajardinat i amb la presència de l'aigua, que ajuda a rebaixar el to "científic" de l'objecte, convertint-lo, quasi imperceptiblement, en una representació fins a cert punt poètica. En el Monument als maulets, Boix es permet, encara, una certa ironia: si en les planxes de ferro podem trobar una imatge antiga de Vilareal, vull assenyalar que, paradoxalment, aquella visió de la població de la Plana prové d'un llibre de Martí de Viciana, el qual paga la pena comentar que fou un aferrissat antiagermanat. Però, més enllà de l'anècdota -la imatge selecta d'un noble historiògraf esdevé símbol i epitafi per als antiborbònics de la Guerra de Successió -, allò que destaca és la magistral concepció de l'espai i la perfecta integració en l'entorn que ha portat a terme Boix en aquesta peça.