QUAN S'ANALITZA L'OBRA COMPLETA DE MANUEL BOIX S'ARRIBA a la conclusió que les seues nombroses facetes d'artista formen part d'un tot, que constitueix, en essència, la personalitat polièdrica d'aquest pintor, escultor, grafista, cartellista i il·lustrador, nascut a l'Alcúdia en 1942, que en la dècada dels seixanta va ser un dels introductors del Nou Realisme, encara que la seua imaginació va desbordar prompte aquests límits per a endinsar-se en el pop-art i crear després amb diversos materials estètics un món propi indivisible, però molt més ampli. Manuel Boix és un artista proteic. La seua capacitat creativa té moltes derivacions, encara que totes naixen d'un únic impuls que llança la mateixa qualitat de lava.
Al llarg d'una biografia molt fecunda, la seua extensa labor gràfica i impresa ha passat per distintes etapes, però sempre hi trobem una empremta digital pròpia del seu caràcter, que no contradiu la seua imatge fonamental d'artista plàstic. En els seus còmics irònics d'aire espacial, en les seues figuracions d'un subconscient freudià o metafísic que han sigut tantes vegades portades en El Viejo Topo, en la revista de literatura Quimera i en moltes altres elucubracions de la seua ment, Manuel Boix ha alternat en els seus dibuixos de tinta xinesa i aquarel·la ocells i libèl·lules, caps de filòsofs, sons, gratacels, ciutats desertes, soterranis, distintes flors i faunes, esferes siderals, vísceres i estranyes feristeles, sense que cap cos celeste ni aranya hagen sigut aliens al seu esperit en la construcció d'un món gràfic de la seua exclusiva propietat. En les seues il·lustracions hi ha de vegades una resplendor psicodèlica i lisèrgica de la realitat i altres una visió crítica i àcida de la vida, sempre imaginativa i actual. Manuel Boix és un grafista de primera magnitud que ha estat present allí on, en la segona meitat del segle xx, va estar la modernitat, des de la portada de La Codorniz amb uns dibuixos d'estètica decó, elegants i mundans, fins a les pàgines de La Vanguardia o del New York Times, amb les seues vinyetes conceptuals, simbòliques i metaliteràries. L'exposició que recull aquests treballs de Manuel Boix sorprendrà l'espectador per la capacitat extraordinària d'aquest artista per a captar i sintetitzar la sensibilitat que va definir -i defineix- un temps i un espai determinat.
Més enllà de l'il·lustrador de llibres clàssics de primer orde, com El Quixot i Tirant lo Blanc, personalment em sedueix d'aquest artista la seua presència en la premsa diària, en setmanaris i revistes on ha imposat un mètode intel·ligent d'expressar la realitat més profunda amb uns traços senzills. ¿On no ha estat Manuel Boix? Els seus treballs per a la premsa són exemple d'un estat d'ànim sempre alerta. Estar pendent de la notícia de cada dia, haver d'immiscir-se en el teixit de petites passions quotidianes que imperen en la vida imposa l'obligació de tindre l'arc del seu esperit sempre tens.
El llenguatge gestual, poètic i fantàstic és el que defineix el grafisme de Manuel Boix, unes vegades directe i altres al·legòric, sempre elegant. Amb una capacitat expressiva extraordinària, aquest artista ha portat la il·lustració de la premsa escrita a uns nivells de modernitat estètica que en res desmereix davant del seu treball de pintor i escultor.
Els seus dibuixos i vinyetes, els seus muntatges per a les portades de les revistes estan plens de plasticitat, la qual cosa demostra que Manuel Boix, treball de creació, no distingeix gèneres a l'hora d'alliberar la lava. Per això mateix, la seua obra gràfica i impresa ha entrat de ple en el món de l'art.
